En la llum del sol i la lluentor d'una estrella,
en els fons dels mars i les alçades dels cels,
en la terra més desèrtica o el bosc més frondós...
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que un miracle no és que un sol ocell pugui volar?
que d'una llavor, una flor doni els pètals més preciosos?
i un lleó que rugeix temiblement pugui després llepar les seves cries?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En el somriure d'un nen i la mirada dels seus pares,
en l'abraçada d'un amic o la carícia d'una núvia,
en el consol d'un germà o l'ajuda d'un anònim...
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que estimar sense esperar res a canvi no és ja un miracle?
que una mare doni el pit al seu nadó, o la infermera tracti amb tendresa?
i un mestre exigent doni la mà al seu alumne per a recomençar?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En la soledat més rotunda o el plor més esquinçador,
en el dolor i en la ferida, i en la més greu malaltia,
en l'abandomanet i el rebuig, en la tristesa i fins en la pobresa,
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que estimar sense esperar res a canvi no és ja un miracle?
que una mare doni el pit al seu nadó, o la infermera tracti amb tendresa?
i un mestre exigent doni la mà al seu alumne per a recomençar?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En la soledat més rotunda i el plor més esquinçador,
en el dolor i en la ferida, i en la més greu malaltia,
en l'abandonament i el rebuig, en la tristesa i fins en la pobresa,
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que el néixer no és una mica morir l'altra vida?
i trobar és també haver perdut molt?
i l'amor més gran és possible quan més perdó s'endeuta?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En la presència de Déu, en les seves paraules i silencis,
en la mirada de Jesús, en la seva entrega i el seu perdó,
en la fe del carboner i la benedicció d'un bisbe,
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que deixar-se portar per l'Esperit no és ja un miracle?
o llegir un salm o un Evangeli i trobar el traç del Pare?
o pregar en la foscor i albirar la tendra mirada de Déu?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
El miracle es dóna quan s'espera però no s'exigeix,
quan la confiança i el perdó són amanits amb l'amor,
i la generositat és l'adob de la terra de l'esperança.
Sempre hi ha lloc per al miracle!
Perquè el miracle, l'ànima de la vida, és l'Amor de Déu portat a l'extrem;
és saber, sense arguments, que tot està per fet però tot es farà,
i saber-ho perquè res és impossible per a Déu...
Sempre hi ha lloc per al miracle!
Xavier Garí de Barbarà, 24/09/2011
www.xaviergari.com
en els fons dels mars i les alçades dels cels,
en la terra més desèrtica o el bosc més frondós...
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que un miracle no és que un sol ocell pugui volar?
que d'una llavor, una flor doni els pètals més preciosos?
i un lleó que rugeix temiblement pugui després llepar les seves cries?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En el somriure d'un nen i la mirada dels seus pares,
en l'abraçada d'un amic o la carícia d'una núvia,
en el consol d'un germà o l'ajuda d'un anònim...
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que estimar sense esperar res a canvi no és ja un miracle?
que una mare doni el pit al seu nadó, o la infermera tracti amb tendresa?
i un mestre exigent doni la mà al seu alumne per a recomençar?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En la soledat més rotunda o el plor més esquinçador,
en el dolor i en la ferida, i en la més greu malaltia,
en l'abandomanet i el rebuig, en la tristesa i fins en la pobresa,
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que estimar sense esperar res a canvi no és ja un miracle?
que una mare doni el pit al seu nadó, o la infermera tracti amb tendresa?
i un mestre exigent doni la mà al seu alumne per a recomençar?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En la soledat més rotunda i el plor més esquinçador,
en el dolor i en la ferida, i en la més greu malaltia,
en l'abandonament i el rebuig, en la tristesa i fins en la pobresa,
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que el néixer no és una mica morir l'altra vida?
i trobar és també haver perdut molt?
i l'amor més gran és possible quan més perdó s'endeuta?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
En la presència de Déu, en les seves paraules i silencis,
en la mirada de Jesús, en la seva entrega i el seu perdó,
en la fe del carboner i la benedicció d'un bisbe,
sempre hi ha lloc per al miracle.
O és que deixar-se portar per l'Esperit no és ja un miracle?
o llegir un salm o un Evangeli i trobar el traç del Pare?
o pregar en la foscor i albirar la tendra mirada de Déu?
Sempre hi ha lloc per al miracle...
El miracle es dóna quan s'espera però no s'exigeix,
quan la confiança i el perdó són amanits amb l'amor,
i la generositat és l'adob de la terra de l'esperança.
Sempre hi ha lloc per al miracle!
Perquè el miracle, l'ànima de la vida, és l'Amor de Déu portat a l'extrem;
és saber, sense arguments, que tot està per fet però tot es farà,
i saber-ho perquè res és impossible per a Déu...
Sempre hi ha lloc per al miracle!
Xavier Garí de Barbarà, 24/09/2011
www.xaviergari.com
Fuente RSS
