Això tinc, Senyor,
això em dónes. Tu sabràs què i perquè, tu sabràs què hi falta i què en sobra... Ho poso en les teves mans. Hi entenc poca cosa dels teus plans, però sé que estic en els teus plans. M’és prou... Te’n dono les gràcies I no aspiro a res més que a seguir en comunió: esperar-ho tot en Tu i acceptar el que tinc, el que em passa i el que em vingui... Aquesta és la meva pobresa que tu en fas la força. Amén.
0 Comments
Prego a vós, oh Déu bo, per la meva vida.
Perquè em féres amb el teu amor i la teva tendresa i em mantens amb la teva estima i el teu escalf. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. Prego a vós, oh Déu bo, per les meves mancances. Perquè sé que ja les coneixies i les aculls i les perdones, i m’empenys a superar-me de bell nou. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. Prego a vós, oh Déu bo, per la meva alegria. Perquè sé que és la teva, si és de debò, la que viu en mi, i perquè només quan la faig volar cap als altres sóc realment feliç. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. Prego a vós, oh Déu bo, per la meva tristesa. Perquè em convida a mirar-te als ulls com no havia fet abans, i creuar-me la teva mirada que em consola i m’aixeca a l’instant. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. Prego a vós, oh Déu bo, pels talents que m’has concedit. Perquè són la invitació a posar-los constantment al servei d’altres, i no quedar-me’ls mai per a mi car no són mèrit meu. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. Prego a vós, oh Déu bo, per caure en no voler canviar. Perquè és el record clar de la meva misèria i la meva pobresa, i la prova real de la teva esperança posada en mi. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. Prego a vós, oh Déu bo, per la meva fe i la del teu poble. Perquè és el regal més gran que hom ha pogut rebre mai, i l’únic que dota la meva petita i pobra i senzilla existència de tot el Teu sentit. Gràcies per la teva bondat, Déu meu. I ara, que és de nit, i busco la teva presència i el teu amor, i el teu perdó i el teu coratge, t’espero, t’espero en la pau i el silenci de la teva bondat, i sé que mires al món, i en ell… mires primer als que pateixen, després als que lluiten, de seguit als que demanen i finalment als que esperen. I jo t’espero, t’espero en la pau i el silenci de la teva bondat, pregant a vós, oh Déu, per tot el jorn i tota la vida dels que viuen amb mi. Amén. Xavier Garí de Barbarà, 09/01/2015 www.xaviergari.com Et demano, Senyor, per la lentitud.
Dóna’m la saviesa de la calma, el seny de la mirada serena, el ritme tranquil i el pas lent, i la llum de la pausa. Perdona’m el pecat de la pressa. Et demano, Senyor, per la lentitud, perquè vas gestar la meva vida a foc lent, els temps de la infantesa van ser llargs i fins avui els dies han fet les mateixes hores…, en canvi, he anat vivint més depressa. Perdona’m el pecat de la pressa. Et demano, Senyor, per la vida lenta. Per què correm? De què fugim? On volem anar que no tinguem en Tu? Què perseguim o què ens persegueix? Marxem de Tu…? Perdona’m el pecat de la pressa. Et demano, Senyor, per la vida lenta. La pressa avança a la pressa i mira de superar-me la vida, per fer-me anar més depressa. I acabo pres de la pressa, segrestat sense vida. Perdona’m el pecat de la pressa. Et demano, Senyor, per la lentitud, perquè no arriba abans qui més corre, ni més enllà qui més veloç va, perquè el destí està en la ruta i el camí el fas amb mi però a peu i bastó. Perdona’m el pecat de la pressa. Et demano, Senyor, per la lentitud, perquè és la teva única mirada, la delicada carícia que ens regales tot el jorn, el color de la vida senzilla que ens has donat, el cor pacífic que mataríem d’estrès. Perdona’m el pecat de la pressa. Et demano, Senyor, per la vida lenta, perquè és el lloc de l’espera i on em dius trobar, serà on m’acullis i em consolis i em refacis, des d’on impulsaràs tota la meva vida sencera, just on fas néixer cada dia l’Eternitat de la que m’has fet. Perdona’m el pecat de la pressa. AMÉN. Xavier Garí de Barbarà, 10/10/2014 www.xaviergari.com |
AutorXavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974). www.xaviergari.com Archivos
March 2020
Categorías |