Pregària de la vida lenta

Et demano, Senyor, per la lentitud.
Dóna’m la saviesa de la calma,
el seny de la mirada serena,
el ritme tranquil i el pas lent,
i la llum de la pausa.
Perdona’m el pecat de la pressa.


Et demano, Senyor, per la lentitud,
perquè vas gestar la meva vida a foc lent,
els temps de la infantesa van ser llargs
i fins avui els dies han fet les mateixes hores…,
en canvi, he anat vivint més depressa.
Perdona’m el pecat de la pressa.


Et demano, Senyor, per la vida lenta.
Per què correm? De què fugim?
On volem anar que no tinguem en Tu?
Què perseguim o què ens persegueix?
Marxem de Tu…?
Perdona’m el pecat de la pressa.


Et demano, Senyor, per la vida lenta.
La pressa avança a la pressa
i mira de superar-me la vida,
per fer-me anar més depressa.
I acabo pres de la pressa, segrestat sense vida.
Perdona’m el pecat de la pressa.


Et demano, Senyor, per la lentitud,
perquè no arriba abans qui més corre,
ni més enllà qui més veloç va,
perquè el destí està en la ruta
i el camí el fas amb mi però a peu i bastó.
Perdona’m el pecat de la pressa.

Et demano, Senyor, per la lentitud,
perquè és la teva única mirada,
la delicada carícia que ens regales tot el jorn,
el color de la vida senzilla que ens has donat,
el cor pacífic que mataríem d’estrès.
Perdona’m el pecat de la pressa.


Et demano, Senyor, per la vida lenta,
perquè és el lloc de l’espera i on em dius trobar,
serà on m’acullis i em consolis i em refacis,
des d’on impulsaràs tota la meva vida sencera,
just on fas néixer cada dia l’Eternitat de la que m’has fet.
Perdona’m el pecat de la pressa.

AMÉN.

Xavier Garí de Barbarà, 10/10/2014
www.xaviergari.com