|
A vegades penso que hi ha alguna cosa trascendental
que el món ens està volent transmetre, amb aquest confinament… A vegades penso que el planeta s'ha enfadat amb nosaltres i ens ha enviat al "racó de pensar" una temporada, amb aquest confinament… A vegades penso que els pobres, els marginats, els refugiats, els discriminats, els famolencs, i fins i tot les víctimes de totes les guerres, s'han conjurat per a tancar-nos al "quarto fosc", amb aquest confinament... A vegades penso que els grans pilars d’un país, com són l’Educació i la Sanitat, s’han rebelat i han decidit buidar les escoles i col·lapsar els hospitals, amb aquest confinament… A vegades penso que els grans fonaments d’una societat, com ara l’Ètica i la Cultura, s'han tornat contra nosaltres i han decidit aplicar-nos el viure sense ètica i no poder gaudir de la cultura, amb aquest confinament... A vegades penso que allò que més omple la vida quotidiana com és l’art, la música o l’esport, hem estat condemnats a viure-ho en solitari i reduïts a recintes tancats, amb aquest confinament… A vegades penso que la saviesa de les tradicions religioses s’ha dolgut amb tots nosaltres per haver-la manipulat tot aquest temps, quan ens regalaven valors tan universals, i ara han fet buidar els temples i han tancat els religiosos, que ens acompanyaven tant a la vida, enviant-nos a pregar en soledat, amb aquest confinament… ENS HO MEREIXEM com a espècie i com a societat, I ENS CONVÉ com a civilització, TOT EL QUE HEM DE PENSAR I APRENDRE per a preparar un nou futur que no podem ajornar més. Xavier Garí de Barbarà, 8 d'abril de 2020.
0 Comentarios
Deja una respuesta. |
Xavier Garí de Barbarà(Barcelona, 1974), sóc professor de Batxillerat i d' Universitat, doctor en Història Contemporània, graduat en Història i postgraduat en Cultura de Pau i en Gestió de Conflictes. Estic estudiant Ciències Religioses i investigo en el triple camp de la Història, la Pau i les Religions, entre les què la Noviolència fa un nexe invisible però real. Busco Històries de Pau (que n'està ple i en són moltes més que les històries de violència i de guerra, i les publico en diferents mitjans). Sóc membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, l'Institut d'Estudis Catalans i col·laboro amb l'Institut Català Internacional per la Pau. Sóc cristià, de tradició catòlica i estil ignasià, i la meva fe és el que dóna essència i sentit a tot el que pugui ser, fer, viure i aprendre. Estem de pas en aquest món i el que més ens cal és... saber esperar. Arxius
Mayo 2020
Categories |
Pàgina web de Xavier Garí de Barbarà
Canal RSS
