A vegades penso, ...amb aquest confinament

A vegades penso que hi ha alguna cosa trascendental
que el món ens està volent transmetre,
amb aquest confinament…
 
A vegades penso que el planeta s'ha enfadat amb nosaltres
i ens ha enviat al "racó de pensar" una temporada,
amb aquest confinament…
 
A vegades penso que els pobres, els marginats, els refugiats,
els discriminats, els famolencs, i fins i tot les víctimes de totes les guerres, s'han conjurat per a tancar-nos al "quarto fosc",
amb aquest confinament...
 
A vegades penso que els grans pilars d’un país,
com són l’Educació i la Sanitat, s’han rebelat i han decidit
buidar les escoles i col·lapsar els hospitals,
 amb aquest confinament…
 
A vegades penso que els grans fonaments d’una societat,
com ara l’Ètica i la Cultura, s'han tornat contra nosaltres i han decidit aplicar-nos el viure sense ètica i no poder gaudir de la cultura,
amb aquest confinament...
 
A vegades penso que allò que més omple la vida quotidiana
com és l’art, la música o l’esport, hem estat condemnats
a viure-ho en solitari i reduïts a recintes tancats,
amb aquest confinament…
 
A vegades penso que la saviesa de les tradicions religioses
s’ha dolgut amb tots nosaltres per haver-la manipulat tot aquest temps, quan ens regalaven valors tan universals,
i ara han fet buidar els temples i han tancat els religiosos,
 que ens acompanyaven tant a la vida,
enviant-nos a pregar en soledat,
amb aquest confinament…
 
 
ENS HO MEREIXEM com a espècie i com a societat,
I ENS CONVÉ com a civilització,
TOT EL QUE HEM DE PENSAR I APRENDRE
per a preparar un nou futur que no podem ajornar més.

Xavier Garí de Barbarà, 8 d'abril de 2020.