Pàgina web de Xavier Garí de Barbarà
www.xaviergari.com
  • Inici
    • Currículum
    • Blog
  • DOCÈNCIA
    • Universitat Internacional de Catalunya >
      • Cultura Contemporània
      • Temes Actuals d'Història
    • Escola Pau i Conflictes - UIMP
    • Jesuïtes Educació >
      • Història Contemporània 1r Batx.
  • RECERCA
    • Història, Pensament, Moviments
    • - Camps de Recerca >
      • 1. Història de la Pau i la Noviolència
      • 2. Cultura de Pau, Teoria de la Noviolència, Desobediència Civil, Resistència Pacífica i Reconciliació i Perdó
      • 3. Religions i Pau, Història de l'Ecumenisme i Magisteri Catòlic de la Pau
    • >> Grup de Recerca UIC en "Memòria Històrica, Pau i Drets Humans, i Reconciliació
    • >> Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia >
      • Grup de Religions i Pau
      • Grup de Noviolència Cristiana
  • CURSOS / CONFERÈNCIES
    • Aules d'Extensió Universitària >
      • Conferències >
        • De la cultura de violència a la Cultura de Pau
        • Els conflictes: mediació i resolució
        • El perdó i la reconciliació
        • Drets Humans: la promoció de la dignitat humana
        • Mohandas K. Gandhi: experiències amb la veritat
        • Albert Einstein, de la bomba atòmica al pacifisme militant
        • Martin L. King
        • Nelson Mandela: el camí de la llibertat
      • Seminaris >
        • Història de les Religions
        • La Història en clau de Pau
        • Líders polítics del s. XX (1)
        • Líders Polítics del s. XX (2)
        • Líders Polítics del s. XX (3)
        • Líders Polítics de la Història d'Europa
        • Líders Políitics de la Història d'Espanya
        • Líders Polítics de la Història de Catalunya
        • Líders Pacifistes del Món (1)
        • Líders Pacifistes del Món (2)
        • Líders Pacifistes del Món (3)
        • Líders Espirituals Mundials (1)
        • Líders Espirituals Mundials (2)
        • Líders Espirituals Mundials (3)
        • Històries Extraordinàries de la Humanitat (1)
        • Històries Extraordinàries de la Humanitat (2)
        • Històries Extraordinàries de la Humanitat (3)
        • Història del Cristianisme i les Esglésies
        • Història dels Papes del s. XX
        • Història dels països més petits del Món
        • Història dels països més petits d'Europa
        • Història de les fronteres geopoítiques més polèmiques
        • Història de les grans invencions de la Humanitat
        • Introducció a la Pau i la Gestió dels Conflictes
    • Centres Cívics, Casals de Cultura i Biblioteques >
      • Casa Elizalde
      • C.C. Urgell
      • L'Ateneu Santcugatenc >
        • Tallers d'Història >
          • Taller 1. Primera Guerra Mundial
          • Taller 2. Revolució Russa i URSS
          • Taller 3. Crack 1929 i Totalitarismes
          • Taller 4. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
          • Taller 5. Primera Guerra Freda
          • Taller 6. Segona Guerra Freda
          • Taller 7. La caiguda de l'URSS i nou ordre
          • Taller 8. Els tombants del s. XX-XXI
          • Nueva página
        • Grup de Lectura Històrica >
          • Hivern 2020
          • Primavera 2020
          • Tardor 2020
          • Hivern 2021
          • Primavera 2021
          • Tardor 2021
        • Tallers de Lectura Històrica
      • Casa de Cultura de Sant Cugat
    • Escoles, Instituts, Educadors, Famílies >
      • Educar en la Pau i el Conflicte (en la família i l'escola)
      • Educar des de la Reconciliació i per al Perdó
      • Educar la gestió dels Dols i les Pèrdues
      • Un/a fill/a adolescent a Secundària: i ara què fem?!
      • Com podem fer fills creients?
      • Educar en la Vida Lenta ('Slowlife')
      • Quan educar ha de ser cosa simple
  • PUBLICACIONS
    • Història, Pensament, Moviments
    • Articles en Premsa
    • Revistes divulgatives
    • Revistes acadèmiques
    • Llibres
    • Blog de Poesia
    • Blog de Pregàries
  • Contacte

Casaldàliga: "No tornaré a Catalunya"                    (Record i petit homenatge, en els seus 90 anys)

16/2/2018

0 Comentarios

 
Imagen
Des d’adolescent llegia la revista “La Ruta del Quetzal”, amb articles, textos i entrevistes de molts testimonis cristians compromesos amb Amèrica Llatina, la seva Església i la seva gent. Allà vaig descobrir la poesia d’en Pere, la primera que em va fer vibrar a la meva vida, i aquelles lectures no em deixaven indiferent; tot al contrari: em convidaven a somniar amb una vida de missioner a l’Amèrica Llatina, que no fou mai com jo esperava.

Arribat el moment, vaig trucar a la Prelatura de Sâo Félix do Araguaia, i també vaig escriure al Bisbe Pere, per convidar-lo a Catalunya, on treballava en una escola dels Germans Maristes i buscava que el seu testimoni alenés la fe d’aquells joves, i encomanés la seva solidaritat. Casaldàliga respongué aviat:
  • “Benvolguts, no tornaré a Catalunya, però encantat us acolliré el temps que desitgeu a la nostra Prelatura de Sâo Félix do Araguaia. Per què no veniu? Aquest estiu de 2001 tenim la ‘Romeria dels Màrtirs de la Caminhada’. Sentiu-vos convidats. Us hi espero de tot cor! Bisbe Pere.”

I així va ser; sense pensar-ho dues vegades vaig anar-hi. Era l’11 de juliole de 2001 que arribava a Rio do Janeiro i, al cap d’uns dies, en avioneta, aterrava a Mato Grosso, al sud de l’Amazònia. La casa de Dom Pedro era arquitectònicament igual als edificis de la resta de Sâo Félix, sense distintius externs de cap mena i, per tant, difícilment identificable, la qual cosa el feia viure perfectament integrat (inculturat) amb l’entorn, com era ell. Tenia la casa que els altres podien tenir, ni més ni menys; talment passava amb la Catedral, que mai li deien així, i que externament era un edifici com el magatzem de fruites del costat, al bellmig d’aquell carrer principal batut per terra fina i vermella. Li deien l’Església del poble i l’interior era lluminós, auster però impactava el retaule de la resurrecció, fet per Maximino Cerezo Barredo, el claretià brasiler i artista.

Amb el Bisbe Pere vaig tenir vàries trobades en el temps que vaig ser-hi a la Prelatura. Totes elles innoblidables. Sovint començaven després de les eucaristies del matí, a la capella de casa seva, on en Pere presidia la missa amb naturalitat i un recolliment que impressionava; quan compartia pregària era com fer present tot el món que duia al seu cor, i que passava sovint per la gent propera de la Prelatura, les lluites locals o les notícies globals… En les nostres converses privades parlàvem de l’Església, de Brasil, de la fe en aquelles contrades, de la vida a la selva, dels missioners perduts en comunitats indígenes. Tot bullia de vivència i compromís, d’espiritualitat profunda, d’amor a Déu.

Cap al final de la meva estada, recordo que li vaig preguntar, com suplicant, si vindria per Catalunya. M’agafà per l’espatlla mentre caminàvem i em respongué somrient i delicat, amb un fragment dels seus poemes: “Amic, les meves causes valen més que la meva vida. Aquí sempre podreu venir tots els catalans, però si marxo d’aquesta terra no podré estar amb tota aquesta gent. Entregar-se vol dir totalment. El meu lloc ja és aquí. He arrelat aquí, i aquí m’han convertit. Quan torneu, parleu del que heu vist aquí i serà com si jo hi anés també; i quan vulgueu, torneu que sempre us esperaré amb els braços ben oberts. I no ho oblideu: les causes valen més que la vida.” Ens vam abraçar, em va beneïr, vaig voler besar-li la mà però no em deixava; jo em sabia davant d’un home de Déu. L’endemà agafava vol cap a Rio do Janeiro i, als pocs dies, retornava a Barcelona.

En fa més de 15 anys d’això, però encara em mira la seva mirada, em parlen els seus gestos, em ressona la seva veu a cau d’orella, en aquells matins i vespres a la seva capella, on parlàvem, compartíem, somniàvem, i em confessava; i ell alenava la meva fe. “No tornaré a Catalunya…”, em repetia, però sento com si hagués tornat amb mi, d’allà estant. Al final, tant és on ets sinó com ets allà on siguis.

Xavier Garí de Barbarà, "Foc Nou", Gener 2018.


0 Comentarios
    Imagen

    Xavier Garí de Barbarà

    (Barcelona, 1974), sóc professor de Batxillerat i d' Universitat, doctor en Història Contemporània, graduat en Història i postgraduat en Cultura de Pau i en Gestió de Conflictes. Estic estudiant Ciències Religioses i investigo en el triple camp de la Història, la Pau i les Religions, entre les què la Noviolència fa un nexe invisible però real. Busco Històries de Pau (que n'està ple i en són moltes més que les històries de violència i de guerra, i les publico en diferents mitjans). Sóc membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, l'Institut d'Estudis Catalans i col·laboro amb l'Institut Català Internacional per la Pau. Sóc cristià, de tradició catòlica i estil ignasià, i la meva fe és el que dóna essència i sentit a tot el que pugui ser, fer, viure i aprendre. Estem de pas en aquest món i el que més ens cal és... saber esperar.

    (En aquest Blog l'autor aporta tot allò que publica, investiga, imparteix o simplement opina paricularment, sense que això comprometi a les institucions de les què en forma part).

    Arxius

    Mayo 2020
    Abril 2020
    Febrero 2020
    Enero 2020
    Diciembre 2019
    Noviembre 2019
    Octubre 2019
    Septiembre 2019
    Febrero 2019
    Febrero 2018
    Enero 2018
    Noviembre 2017
    Septiembre 2017
    Julio 2017
    Marzo 2017
    Noviembre 2016
    Octubre 2016
    Julio 2010

    Categories

    Todos

    Fuente RSS

Con tecnología de Crea tu propio sitio web único con plantillas personalizables.