Capellans antinuclears a l'Ebre

A casa nostra, la lluita pacifista pren moltes i diverses formes, tant històricament com avui dia. La gent d’Església, i en especial capellans i religiosos i religioses, han près i segueixen prenent compromisos per la Pau, i es posicionen en lluites del poble en les què l’Església no pot restar al marge. Tampoc és un seguiment massiu, però cert és que molts cristians de base s’hi comprometen de valent. No tots són laics, i a vegades n’hi ha capellans, i no pas pocs com en aquest cas. Aquesta és una història que no s’ha de perdre i avui cal rescatar, d’una colla de preveres que a finals del Franquisme i en les Terres de l’Ebre, van decidir implicar-se amb determinació en la defensa d’un territori que volien desnuclearitzat. Cercaven un model energètic que fos autosuficient i no tan depenent de l’urani, el gas o el petroli, mirant de contribuir a fer un país d’una altra manera de com s’havia dut a terme en les últimes 4 dècades. És just i digne avui recordar els noms de grans capellans, per la gran responsabilitat d’assumir una lluita gens fàcil al costat del seu poble: Mn. Miquel Redorat, d’Ascó, Mn. Joan Masip, del Priorat, Mn. Josep M. Sáenz, de Miravet, Mn. Joan Rebull, de Móra d’Ebre i l’Ametlla de Mar, Mn. Cristòfol Suñé de Benifallet i la Sènia, o Mn. Josep Gonell, de Tortosa. Diu el periodista i escriptor, Xavier Garcia, que ha documentat i salvat la història de la lluita antinuclear de les Terres de l’Ebre, que “cal pensar que a Ascó tot va començar amb un sastre, un capellà i un erudit local; tots ells activats, informats i previnguts (…) van posar-se a disposició de la senzilla però contundent gent d'Ascó”. Amb els anys, a Ascó se li afegí Vandellós, i també altres poblacions que es veurien col·lateralment afectades en tota l’estratègia empresarial, financera i governamental per les centrals nuclears.  Amb el temps, aquella lluita derivà en la creació del Comitè Antinuclear de Catalunya i una estructuració més forta entre pacifisme i ecologisme local. A més, el què succeí en aquell territori va ser una mena de “guerra freda local” on s’hi va valdre de tot per part de les hidroelèctriques, les nuclears i els poders fàctics que n’hi depenien o en tenien interessos: falsedats, corrupteles, manipulacions i una guerra bruta sorprenent, van ser alguns dels mitjans per abatre un moviment social que comptà amb un nombre especialment significatiu de capellans, donant-los suport i força. Algunes lluites, com mantenir-se en peu com a moviment social, les guanyaren; d’altres, les perderen, però els capellans citats i part de la seva feligresia estigueren al costat del seu poble assumint les derrotes i mantenint la dignitat. Tots ells ordenats, van assumir aquelles lluites com una part més del seu servei pastoral al país i a la seva gent. Un exemple de vida, de ministeri i d’Església, valent i coratjós, que no van perdre mai, i cal avui no oblidar.

Xavier Garí de Barbarà. FOC NOU, febrer 2019.

---