Els treballs per la pau, la gestió de conflictes, la defensa de la dignitat humana i la lluita contra les guerres tenen més d’un segle d’història institucional, si bé les mobilitzacions han anat en creixement en les últimes centúries. De fet, el segle XX, el que sovint es refereix com el segle més sanguinari de la història, va començar amb uns quants milers de pacifistes declarats, però va acabar amb uns quants milions d’activistes arreu del món. Aquest increment tan notable es deu a l’estudi, la reflexió, la reivindicació, la mobilització i la institucionalització dels treballs per la pau. És el cas de la degana de totes les organitzacions pacifistes: l’International Peace Bureau (IPB), que va sorgir el 1891 després del III Congrés Universal per la Pau celebrat a Roma.
Fredrik Bajer fou un dels principals fundadors, que establiren a Suïssa l’oficina central, que gestionava també la Unió Internacional de les Societats per la Pau. Inicialment, les tasques que duien a terme eren d’arbitratge internacional així com la culminació de tractats de pau bilaterals davant conflictes entre diferents països; alhora, va treballar per la creació d’una cort internacional de justícia així com d’un cos supranacional per cooperar i negociar entre estats en conflicte. Per l’impuls d’aquestes grans innovacions per a l’època, l’organització convocava congressos anuals per la pau, i editava publicacions sobre el moviment pacifista i la lluita contra el bel·licisme. Fruit d’aquesta intensa activitat en els seus primers 20 anys d’existència, l’IPB va ser guardonat el 1910 amb el Premi Nobel de la Pau “per la seva promoció de la Pau internacional”. Fou un reconeixement mundial que afavorí la seva difusió i influí en l’opinió pública sobre la preocupació dels temes de Pau. De fet, dedicà una part important dels seus esforços, davant l’esclat de la Primera Guerra Mundial, no només a lluitar per aturar-la sinó també per, un cop acabada, impulsar la Societat de Nacions, prèvia a l’Organització de les Nacions Unides, a la qual s’hi dedicà en acabar la Segona Guerra Mundial.
Durant la Guerra Freda, seguí treballant intensament per la pau afrontant, especialment, els reptes de les armes nuclears. Actualment, aquesta ja centenària organització segueix dedicada incansablement a treballar per la pau i la fi de les guerres, acollint a organitzacions nacionals o internacionals que es dediquen als mateixos objectius, fomentant la cooperació internacional i mirant de coordinar els moviments per la pau d’arreu del món, especialment a Europa. El seu principal objectiu és “servir a la causa de la pau per la promoció de la cooperació internacional i la solució dels conflictes internacionals mitjançant una solució noviolenta”. Un repte ben actual per a una entitat centenària.
Xavier Garí de Barbarà. Revista VALORS, octubre 2019.
Fredrik Bajer fou un dels principals fundadors, que establiren a Suïssa l’oficina central, que gestionava també la Unió Internacional de les Societats per la Pau. Inicialment, les tasques que duien a terme eren d’arbitratge internacional així com la culminació de tractats de pau bilaterals davant conflictes entre diferents països; alhora, va treballar per la creació d’una cort internacional de justícia així com d’un cos supranacional per cooperar i negociar entre estats en conflicte. Per l’impuls d’aquestes grans innovacions per a l’època, l’organització convocava congressos anuals per la pau, i editava publicacions sobre el moviment pacifista i la lluita contra el bel·licisme. Fruit d’aquesta intensa activitat en els seus primers 20 anys d’existència, l’IPB va ser guardonat el 1910 amb el Premi Nobel de la Pau “per la seva promoció de la Pau internacional”. Fou un reconeixement mundial que afavorí la seva difusió i influí en l’opinió pública sobre la preocupació dels temes de Pau. De fet, dedicà una part important dels seus esforços, davant l’esclat de la Primera Guerra Mundial, no només a lluitar per aturar-la sinó també per, un cop acabada, impulsar la Societat de Nacions, prèvia a l’Organització de les Nacions Unides, a la qual s’hi dedicà en acabar la Segona Guerra Mundial.
Durant la Guerra Freda, seguí treballant intensament per la pau afrontant, especialment, els reptes de les armes nuclears. Actualment, aquesta ja centenària organització segueix dedicada incansablement a treballar per la pau i la fi de les guerres, acollint a organitzacions nacionals o internacionals que es dediquen als mateixos objectius, fomentant la cooperació internacional i mirant de coordinar els moviments per la pau d’arreu del món, especialment a Europa. El seu principal objectiu és “servir a la causa de la pau per la promoció de la cooperació internacional i la solució dels conflictes internacionals mitjançant una solució noviolenta”. Un repte ben actual per a una entitat centenària.
Xavier Garí de Barbarà. Revista VALORS, octubre 2019.
Fuente RSS
