Ningú dubta de que estem vivint una hora greu global. La pandèmia del Covid-19 provocarà un gran nombre de morts a tot el món, generant una emergència sanitària extrema, a més de l’aïllament social en moltes regions i una crisi econòmica sense precedents. La pau i la seguretat internacionals també estan en joc, com ho demostra la crida que Antonio Guterres, Secretari General de l’ONU, va realitzar recentment per a aconseguir un alto al foc global. La gestió d’aquesta crisi està mancada del consens i de la solidaritat, tant necessàries en aquests temps, a nivell mundial. No obstant, hi ha esperança com ho demostra la iniciativa per a una resposta de salut global contra el Coronavirus, liderada per l’OMS, conjuntament amb governs, organitzacions internacionals, fundacions i empreses privades, per trobar vacunes i permetre el seu accés global sense deixar ningú enrere.
En temps d’emergències severes com l’actual, hi ha qui està actuant diferent a la resta d’autoritats i líders mundials. Sense carregar contra la situació creada, el papa Francesc reacciona amb franquesa, es comunica amb transparència i es relaciona amb humilitat. En aquestes setmanes ha estat acompanyant al món sofrent d’una forma propera, profundament empàtic. És el cas de l’Urbi et Orbe solitari, a la Plaça de Sant Pere, a l’inici de la pandèmia. El Papa augmenta la seva presència pública per a donar una paraula d’alè, compartir el confinament i mostrar la proximitat de Déu. El seu esperit està, preferentment, en els vulnerables, ingressats i agonitzants, així com en els que s’entreguen en primera línia pels més afectats. La seva actitud constant és la de no donar l’esquena a la realitat, ni tancar-se en el seu propi aïllament (tot i que recomanable per la seva edat i salut); així va poder comprovar-se en la insòlita entrevista per videotrucada, amb el periodista Jordi Évole. Les seves paraules van ser, una vegada més, de proximitat, d’esperança i d’ànims per a tots, creients i no creients. I ho va fer, una cop més, amb la seva senzillesa i dignitat, i des d’un esperit profètic profund: és el que podem anomenar com a Esperit de la Pau.
L’Esperit de Pau en crisis mundials abans del COVID
Al llarg del segle XX, hi ha hagut crisis humanitàries dramàtiques davant les què els pontífex del moment han donat una resposta semblant. Davant el gran repte de la Primera Guerra Mundial, el papa Benet XV va reaccionar amb una actitud profètica. Redactà dues encícliques sobre la Pau (“Ad Beatíssimi”, 1914, i “Pacem Dei Munus”, 1920), i especialment en la primera d’elles, el pontífex donava testimoni de l’Esperit de la Pau en una hora tan greu per a Europa. La seva veu no només era de denúncia profètica, sinó que també acompanyava el dolor de totes les víctimes d’una guerra tan cruel. Entre les seves diverses iniciatives, promogué treves nadalenques que mai foren escoltades pels mandataris. No obstant, al Nadal de 1914 sí es va donar el cas, empès pels soldats d’una trinxera propera a Lille (al nord de França), a instàncies de dones d’Anglaterra, Alemanya i Àustria, que escrigueren cartes a favor. El Papa va recolzar aquesta iniciativa femenina, que culminà amb la treva de 1914, que tot i que durà només una nit, va fer possible pacificar el camp de batalla entre els bàndols enfrontats. Aquest fet històric visibilitzava com l’Esperit sorgeix desde sota i no només des de la jearquia.
Malgrat tot, la gran obra de Benet XV va ser la seva coordinació amb la Creu Roja, per impulsar vàries actuacions importants: (a) va aconseguir la retrobada de presoners de guerra, (b) facilità que arribessin 50.000 cartes entre detinguts i familiars, (c) va aconseguir que 26.000 presoners de guerra i 3000 detinguts civils passessin llur convalescència en hospitals i sanatoris suissos, i finalment (d) va fer possible la commutació de penes de mort contra civils, dictades per tribunals de guerra. D’altra banda, va instituir el Dia del Migrant, que va sorgir del drama de milions d’italians que van haver d’emigrar a l’estranger al voltant de 1914, i que es manté en vigor.
Davant l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el nou pontífex és Pius XII, qui ja havia estat nunci a Alemanya i posteriorment Secretari d’Estat. Des de la seva elecció com a Papa, Pius XII va viure moments molt difícils de dictadura, guerra i genocidi, i el seu missatge sempre va ser de pau per a Europa i solidaritat cap a les víctimes. Va demostrar una actitud decidida a pesar de la indefensió del Vaticà, el qual quedava encerclat territorialment pel règim feixista italià i, a més, era causa de l’animadversió de les autoritats nazis pels seus posicionaments. Ambdues amenaces no van fer callar el Papa, el qual va prioritzar sempre la defensa dels perseguits, i condemnà la violència i els assassinats. Són diversos els fets que demostren aquesta decidida i estratègica actuació, en especial a partir de missatges de denúncia profètica: el d’agost de 1939, fent una crida a la pau i no a la guerra una setmana abans de l’esclat del conflicte bèl·lic; el de 1940, quan el Papa va ordenà al Sant Ofici publicar una Declaració a L’Osservatore Romano que condemnava l’eutanàsia, arrel de les lleis d’esterilització i eutanàsia dels no aris; i, en tercer lloc, el ràdiomissatge emès el Nadal de 1942, en el qual denunciava el crim contra milers de persones, por raó de nacionalitat o raça, “destinats a un progressiu anihilament”, (quan mesos abans s’havia celebrat la Conferència de Wannsee en la què el règim nazi va aprovà la “Solució Final” per a l’extermini dels jueus d’Europa).
El papa Pius XII va assumir el compromís ferm per a la salvació del major nombre de vides, coherent amb els seus missatges. La més sorprenent actuació, i que va precisà d’una arriscada infraestructura, fou la xarxa clandestina per salvar jueus, que arribava fins a la mateixa Alemanya. També dins del Vaticà, i en els territoris extraterritorials de la Santa Seu, per tot Roma, va promoure importants iniciatives com obrir 53 monestirs per protegir jueus, facilitar que es vestissin de sacerdots per amagar-los en el Pontifici Seminari Llombard, i autoritzar quelcom inèdit: l’extensió de certificats de baptisme falsos, per als jueus, de manera que constessin com a catòlics. Tot això féu que aconseguís la salvació d’un total de 6288 jueus, entre aquestes i altres accions que el Vaticà impulsà o hi col·laborà. No obstant, Pius XII no es dedicà només a la protecció dels jueus, sinó que també es va comprometre amb la població local romana. L’estiu de 1943, el pontífex sortí del Vaticà dues vegades davant dels bombardejos sobre Roma, per desplaçar-se al lloc dels fets tot i que aquests, en un d’ells, no havien finalitzat encara. El seu objectiu era estar al costat de les víctimes i en solidaritat amb el dolor humà. Tant Benet XV com Pius XII es van deixar portar per l’Esperit de la Pau, acompanyant i apropant-se a les víctimes, com en aquests dies ho transmet igualment el papa Francesc.
La crida de l’Esperit en el Papa Francesc en temps del COVID-19
El papa Francesc, en el seu missatge d’enguany per viure la Setmana Santa en temps del Covid-19, mostra una presència encarnada de l’Esperit en un món que sofreix, per donar esperança i pau a les seves víctimes. Francesc crida a la unitat i a la cura entre els éssers humans, reconeixent les dificutlats actuals en les què es troba la humanitat. Les famílies viuen el confinament a casa, amb els nens sense escola i els familiars afectats sovint sols. Malgrat això, la dimensió profètica de l’Esperit es veu en els seus gestos i missatges, que arriben directamenta als més vulnerables: els ancians, les persones que viuen soles, els presos, els sensellar i tots els homes i dones que viuen amb por el futur (dels seus llocs de treball i davant les conseqüències d’una crisi per a les economies domèstiques). Francesc també té en el seu cor als què s’arrisquen entregant-se a llurs feines amb un gran compromís, com el personal sanitari, els agents de protecció civil i els treballadors de serveis essencials.
Els gestos i missatges del Papa provenen de l’Esperit de la Pau, com es desprèn de les seves reaccions espontànies en el seu discurs, sovint fora del que porta escrit. De la seva profunda empatia sorgeix la crida al món per a fer ús del poder creatiu de l’amor, i ho concreta recomanant amb delicadesa com tenir gestos de tendresa amb els què més sofreixen. Per a aquesta Pasqua insòlita suggereix una vivència especial: proposa pregar, conrear el silenci i preparar-se per a un temps de conversió després de la pandèmia. Aquest canvi donaria un significat especial a la mort i ressurrecció de Jesús. Com van fer els anteriors Papes en moments de gravetat i crisi humanitària, Francesc es deixa portar per l’Esperit, i convida a creients i no creients a treballar, com Jesús, per fer arribar la Pau en temps difícils.
El testimoni del Papa a favor de l’Esperit de la Pau, no queda sol en el pla individual o de la família, sinó que transcendeix l’àmbit internacional dels contextos més vulnerables. Una preocupació expressada pel Papa en aquestes dates ha estat la manca d’unitat entre els governs europeus davant aquesta crisi. Va ser sorprenent constatar-ho en l’Urbi et Orbi del Diumenge de Ressurrecció, en el què Francesc va apel·lar també a la pau i la humanitat amb les persones en situacions greus, com els refugiats a Grècia i Turquia, les víctimes de les guerres a Siria i Iemen, els ferits i morts en atemptats terroristes a l’Àfrica, o les tensions amb Israel i Palestina, a Veneçuela, Mozambic i Ucraïna. En un missatge sense precedents, va cridar a la condonació del deute dels països més pobres, i va demanar la disminució de la compra-venda d’armes i l’ús d’aquests fons per salvar vides. No obstant, el Papa no es limita a les seves paraules; també actua. Ha creat una Task Force o Comissió per a la resposta al COVID-19, mobilitzant diferents departaments i acadèmies pontifícies, i ho ha estructurat en 5 grups de treball: un de resposta a l’emergència actual, un altre dedicat a la posterior reconstrucció del Covid-19, un altre per a la Comunicació, un altre per a les Relacions amb els Estats i institucions, i un altre per finançar els diferents grups de treball.
El papa Francesc ha decidit començar donant resposta en els països més vulnerables davant el Covid-19, on l’Església catòlica té presència. Ha creat un Fons d’Emergències per ajudar als afectats pel Coronavirus, dotat inicialment amb 700.000 euros, per a què sigui utilitzat per mitjà de les Obres Missionals Pontifícies a l’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. Aquest fons no pretén ser només exclusivitat del Papa, de manera que el monjo budista de Myanmar, Ashin Nyanissara, s’ha afegit amb la qualtitat de 10.000 dòlars. La seva actitud ha volgut testimoniar un signe de compassió comuna entre les religions, per promoure la solidaritat en la caritat. Aquesta presència de l’Esperit entre les religions s’ha evidenciat en una inusual pregària interreligiosa a Jerusalem, en contra del coronavirus, amb representants musulmans, jueus, drusos i cristians. Totes aquestes iniciatives evidencien que l’Esperit de la Pau transcendeix el que és cristià, per convocar a la unió de la humanitat, el que pot considerar-se una clara al·lusió cap als governs, per a què actuin amb la mateixa unitat d’acció.
En aquest darrer segle, l’Esperit de la Pau s’ha fet present en moments greus de la història, per mitjà d’actors rellevants com els Papes de les guerres mundials i d’aquesta pandèmia. Aquest Esperit de la Pau no és una motivació personal del pontífex, sinó una presència radical en el dolor, en les víctimes i en la resposta compassiva de la humanitat. El Papa no respon només a aquesta presència de l’Esperit, sinó que se sent convocat a contribuir, tal i com ja està responent cada vegada més gent en el món. Són de destacar tants anònims que ajuden en el seu entorn familiar o veïnal, que atenen a persones vulnerables, que proposen gestos solidaris com els aplaudiments als sanitaris o el compromís d’aquests arriscant vides; són innombrables les iniciatives a les què la ciutadania mundial es compromet. Aquest Esperit de la Pau parteix del cor de les persones, i troba en el Papa un aliat més, com diu el jesuïta Víctor Codina en un dels seus llibres, titulat: “L’Esperit del Senyor actua des de baix”.
Xavier Garí de Barbarà i Álvaro Mellado Domínguez. BLOG de "Cristianisme i Justícia, Maig 2020.
En temps d’emergències severes com l’actual, hi ha qui està actuant diferent a la resta d’autoritats i líders mundials. Sense carregar contra la situació creada, el papa Francesc reacciona amb franquesa, es comunica amb transparència i es relaciona amb humilitat. En aquestes setmanes ha estat acompanyant al món sofrent d’una forma propera, profundament empàtic. És el cas de l’Urbi et Orbe solitari, a la Plaça de Sant Pere, a l’inici de la pandèmia. El Papa augmenta la seva presència pública per a donar una paraula d’alè, compartir el confinament i mostrar la proximitat de Déu. El seu esperit està, preferentment, en els vulnerables, ingressats i agonitzants, així com en els que s’entreguen en primera línia pels més afectats. La seva actitud constant és la de no donar l’esquena a la realitat, ni tancar-se en el seu propi aïllament (tot i que recomanable per la seva edat i salut); així va poder comprovar-se en la insòlita entrevista per videotrucada, amb el periodista Jordi Évole. Les seves paraules van ser, una vegada més, de proximitat, d’esperança i d’ànims per a tots, creients i no creients. I ho va fer, una cop més, amb la seva senzillesa i dignitat, i des d’un esperit profètic profund: és el que podem anomenar com a Esperit de la Pau.
L’Esperit de Pau en crisis mundials abans del COVID
Al llarg del segle XX, hi ha hagut crisis humanitàries dramàtiques davant les què els pontífex del moment han donat una resposta semblant. Davant el gran repte de la Primera Guerra Mundial, el papa Benet XV va reaccionar amb una actitud profètica. Redactà dues encícliques sobre la Pau (“Ad Beatíssimi”, 1914, i “Pacem Dei Munus”, 1920), i especialment en la primera d’elles, el pontífex donava testimoni de l’Esperit de la Pau en una hora tan greu per a Europa. La seva veu no només era de denúncia profètica, sinó que també acompanyava el dolor de totes les víctimes d’una guerra tan cruel. Entre les seves diverses iniciatives, promogué treves nadalenques que mai foren escoltades pels mandataris. No obstant, al Nadal de 1914 sí es va donar el cas, empès pels soldats d’una trinxera propera a Lille (al nord de França), a instàncies de dones d’Anglaterra, Alemanya i Àustria, que escrigueren cartes a favor. El Papa va recolzar aquesta iniciativa femenina, que culminà amb la treva de 1914, que tot i que durà només una nit, va fer possible pacificar el camp de batalla entre els bàndols enfrontats. Aquest fet històric visibilitzava com l’Esperit sorgeix desde sota i no només des de la jearquia.
Malgrat tot, la gran obra de Benet XV va ser la seva coordinació amb la Creu Roja, per impulsar vàries actuacions importants: (a) va aconseguir la retrobada de presoners de guerra, (b) facilità que arribessin 50.000 cartes entre detinguts i familiars, (c) va aconseguir que 26.000 presoners de guerra i 3000 detinguts civils passessin llur convalescència en hospitals i sanatoris suissos, i finalment (d) va fer possible la commutació de penes de mort contra civils, dictades per tribunals de guerra. D’altra banda, va instituir el Dia del Migrant, que va sorgir del drama de milions d’italians que van haver d’emigrar a l’estranger al voltant de 1914, i que es manté en vigor.
Davant l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el nou pontífex és Pius XII, qui ja havia estat nunci a Alemanya i posteriorment Secretari d’Estat. Des de la seva elecció com a Papa, Pius XII va viure moments molt difícils de dictadura, guerra i genocidi, i el seu missatge sempre va ser de pau per a Europa i solidaritat cap a les víctimes. Va demostrar una actitud decidida a pesar de la indefensió del Vaticà, el qual quedava encerclat territorialment pel règim feixista italià i, a més, era causa de l’animadversió de les autoritats nazis pels seus posicionaments. Ambdues amenaces no van fer callar el Papa, el qual va prioritzar sempre la defensa dels perseguits, i condemnà la violència i els assassinats. Són diversos els fets que demostren aquesta decidida i estratègica actuació, en especial a partir de missatges de denúncia profètica: el d’agost de 1939, fent una crida a la pau i no a la guerra una setmana abans de l’esclat del conflicte bèl·lic; el de 1940, quan el Papa va ordenà al Sant Ofici publicar una Declaració a L’Osservatore Romano que condemnava l’eutanàsia, arrel de les lleis d’esterilització i eutanàsia dels no aris; i, en tercer lloc, el ràdiomissatge emès el Nadal de 1942, en el qual denunciava el crim contra milers de persones, por raó de nacionalitat o raça, “destinats a un progressiu anihilament”, (quan mesos abans s’havia celebrat la Conferència de Wannsee en la què el règim nazi va aprovà la “Solució Final” per a l’extermini dels jueus d’Europa).
El papa Pius XII va assumir el compromís ferm per a la salvació del major nombre de vides, coherent amb els seus missatges. La més sorprenent actuació, i que va precisà d’una arriscada infraestructura, fou la xarxa clandestina per salvar jueus, que arribava fins a la mateixa Alemanya. També dins del Vaticà, i en els territoris extraterritorials de la Santa Seu, per tot Roma, va promoure importants iniciatives com obrir 53 monestirs per protegir jueus, facilitar que es vestissin de sacerdots per amagar-los en el Pontifici Seminari Llombard, i autoritzar quelcom inèdit: l’extensió de certificats de baptisme falsos, per als jueus, de manera que constessin com a catòlics. Tot això féu que aconseguís la salvació d’un total de 6288 jueus, entre aquestes i altres accions que el Vaticà impulsà o hi col·laborà. No obstant, Pius XII no es dedicà només a la protecció dels jueus, sinó que també es va comprometre amb la població local romana. L’estiu de 1943, el pontífex sortí del Vaticà dues vegades davant dels bombardejos sobre Roma, per desplaçar-se al lloc dels fets tot i que aquests, en un d’ells, no havien finalitzat encara. El seu objectiu era estar al costat de les víctimes i en solidaritat amb el dolor humà. Tant Benet XV com Pius XII es van deixar portar per l’Esperit de la Pau, acompanyant i apropant-se a les víctimes, com en aquests dies ho transmet igualment el papa Francesc.
La crida de l’Esperit en el Papa Francesc en temps del COVID-19
El papa Francesc, en el seu missatge d’enguany per viure la Setmana Santa en temps del Covid-19, mostra una presència encarnada de l’Esperit en un món que sofreix, per donar esperança i pau a les seves víctimes. Francesc crida a la unitat i a la cura entre els éssers humans, reconeixent les dificutlats actuals en les què es troba la humanitat. Les famílies viuen el confinament a casa, amb els nens sense escola i els familiars afectats sovint sols. Malgrat això, la dimensió profètica de l’Esperit es veu en els seus gestos i missatges, que arriben directamenta als més vulnerables: els ancians, les persones que viuen soles, els presos, els sensellar i tots els homes i dones que viuen amb por el futur (dels seus llocs de treball i davant les conseqüències d’una crisi per a les economies domèstiques). Francesc també té en el seu cor als què s’arrisquen entregant-se a llurs feines amb un gran compromís, com el personal sanitari, els agents de protecció civil i els treballadors de serveis essencials.
Els gestos i missatges del Papa provenen de l’Esperit de la Pau, com es desprèn de les seves reaccions espontànies en el seu discurs, sovint fora del que porta escrit. De la seva profunda empatia sorgeix la crida al món per a fer ús del poder creatiu de l’amor, i ho concreta recomanant amb delicadesa com tenir gestos de tendresa amb els què més sofreixen. Per a aquesta Pasqua insòlita suggereix una vivència especial: proposa pregar, conrear el silenci i preparar-se per a un temps de conversió després de la pandèmia. Aquest canvi donaria un significat especial a la mort i ressurrecció de Jesús. Com van fer els anteriors Papes en moments de gravetat i crisi humanitària, Francesc es deixa portar per l’Esperit, i convida a creients i no creients a treballar, com Jesús, per fer arribar la Pau en temps difícils.
El testimoni del Papa a favor de l’Esperit de la Pau, no queda sol en el pla individual o de la família, sinó que transcendeix l’àmbit internacional dels contextos més vulnerables. Una preocupació expressada pel Papa en aquestes dates ha estat la manca d’unitat entre els governs europeus davant aquesta crisi. Va ser sorprenent constatar-ho en l’Urbi et Orbi del Diumenge de Ressurrecció, en el què Francesc va apel·lar també a la pau i la humanitat amb les persones en situacions greus, com els refugiats a Grècia i Turquia, les víctimes de les guerres a Siria i Iemen, els ferits i morts en atemptats terroristes a l’Àfrica, o les tensions amb Israel i Palestina, a Veneçuela, Mozambic i Ucraïna. En un missatge sense precedents, va cridar a la condonació del deute dels països més pobres, i va demanar la disminució de la compra-venda d’armes i l’ús d’aquests fons per salvar vides. No obstant, el Papa no es limita a les seves paraules; també actua. Ha creat una Task Force o Comissió per a la resposta al COVID-19, mobilitzant diferents departaments i acadèmies pontifícies, i ho ha estructurat en 5 grups de treball: un de resposta a l’emergència actual, un altre dedicat a la posterior reconstrucció del Covid-19, un altre per a la Comunicació, un altre per a les Relacions amb els Estats i institucions, i un altre per finançar els diferents grups de treball.
El papa Francesc ha decidit començar donant resposta en els països més vulnerables davant el Covid-19, on l’Església catòlica té presència. Ha creat un Fons d’Emergències per ajudar als afectats pel Coronavirus, dotat inicialment amb 700.000 euros, per a què sigui utilitzat per mitjà de les Obres Missionals Pontifícies a l’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. Aquest fons no pretén ser només exclusivitat del Papa, de manera que el monjo budista de Myanmar, Ashin Nyanissara, s’ha afegit amb la qualtitat de 10.000 dòlars. La seva actitud ha volgut testimoniar un signe de compassió comuna entre les religions, per promoure la solidaritat en la caritat. Aquesta presència de l’Esperit entre les religions s’ha evidenciat en una inusual pregària interreligiosa a Jerusalem, en contra del coronavirus, amb representants musulmans, jueus, drusos i cristians. Totes aquestes iniciatives evidencien que l’Esperit de la Pau transcendeix el que és cristià, per convocar a la unió de la humanitat, el que pot considerar-se una clara al·lusió cap als governs, per a què actuin amb la mateixa unitat d’acció.
En aquest darrer segle, l’Esperit de la Pau s’ha fet present en moments greus de la història, per mitjà d’actors rellevants com els Papes de les guerres mundials i d’aquesta pandèmia. Aquest Esperit de la Pau no és una motivació personal del pontífex, sinó una presència radical en el dolor, en les víctimes i en la resposta compassiva de la humanitat. El Papa no respon només a aquesta presència de l’Esperit, sinó que se sent convocat a contribuir, tal i com ja està responent cada vegada més gent en el món. Són de destacar tants anònims que ajuden en el seu entorn familiar o veïnal, que atenen a persones vulnerables, que proposen gestos solidaris com els aplaudiments als sanitaris o el compromís d’aquests arriscant vides; són innombrables les iniciatives a les què la ciutadania mundial es compromet. Aquest Esperit de la Pau parteix del cor de les persones, i troba en el Papa un aliat més, com diu el jesuïta Víctor Codina en un dels seus llibres, titulat: “L’Esperit del Senyor actua des de baix”.
Xavier Garí de Barbarà i Álvaro Mellado Domínguez. BLOG de "Cristianisme i Justícia, Maig 2020.
Fuente RSS
