Pàgina web de Xavier Garí de Barbarà
www.xaviergari.com
  • Inici
    • Currículum
    • Blog
  • DOCÈNCIA
    • Universitat Internacional de Catalunya >
      • Cultura Contemporània
      • Temes Actuals d'Història
    • Escola Pau i Conflictes - UIMP
    • Jesuïtes Educació >
      • Història Contemporània 1r Batx.
  • RECERCA
    • Història, Pensament, Moviments
    • - Camps de Recerca >
      • 1. Història de la Pau i la Noviolència
      • 2. Cultura de Pau, Teoria de la Noviolència, Desobediència Civil, Resistència Pacífica i Reconciliació i Perdó
      • 3. Religions i Pau, Història de l'Ecumenisme i Magisteri Catòlic de la Pau
    • >> Grup de Recerca UIC en "Memòria Històrica, Pau i Drets Humans, i Reconciliació
    • >> Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia >
      • Grup de Religions i Pau
      • Grup de Noviolència Cristiana
  • CURSOS / CONFERÈNCIES
    • Aules d'Extensió Universitària >
      • Conferències >
        • De la cultura de violència a la Cultura de Pau
        • Els conflictes: mediació i resolució
        • El perdó i la reconciliació
        • Drets Humans: la promoció de la dignitat humana
        • Mohandas K. Gandhi: experiències amb la veritat
        • Albert Einstein, de la bomba atòmica al pacifisme militant
        • Martin L. King
        • Nelson Mandela: el camí de la llibertat
      • Seminaris >
        • Història de les Religions
        • La Història en clau de Pau
        • Líders polítics del s. XX (1)
        • Líders Polítics del s. XX (2)
        • Líders Polítics del s. XX (3)
        • Líders Polítics de la Història d'Europa
        • Líders Políitics de la Història d'Espanya
        • Líders Polítics de la Història de Catalunya
        • Líders Pacifistes del Món (1)
        • Líders Pacifistes del Món (2)
        • Líders Pacifistes del Món (3)
        • Líders Espirituals Mundials (1)
        • Líders Espirituals Mundials (2)
        • Líders Espirituals Mundials (3)
        • Històries Extraordinàries de la Humanitat (1)
        • Històries Extraordinàries de la Humanitat (2)
        • Històries Extraordinàries de la Humanitat (3)
        • Història del Cristianisme i les Esglésies
        • Història dels Papes del s. XX
        • Història dels països més petits del Món
        • Història dels països més petits d'Europa
        • Història de les fronteres geopoítiques més polèmiques
        • Història de les grans invencions de la Humanitat
        • Introducció a la Pau i la Gestió dels Conflictes
    • Centres Cívics, Casals de Cultura i Biblioteques >
      • Casa Elizalde
      • C.C. Urgell
      • L'Ateneu Santcugatenc >
        • Tallers d'Història >
          • Taller 1. Primera Guerra Mundial
          • Taller 2. Revolució Russa i URSS
          • Taller 3. Crack 1929 i Totalitarismes
          • Taller 4. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
          • Taller 5. Primera Guerra Freda
          • Taller 6. Segona Guerra Freda
          • Taller 7. La caiguda de l'URSS i nou ordre
          • Taller 8. Els tombants del s. XX-XXI
          • Nueva página
        • Grup de Lectura Històrica >
          • Hivern 2020
          • Primavera 2020
          • Tardor 2020
          • Hivern 2021
          • Primavera 2021
          • Tardor 2021
        • Tallers de Lectura Històrica
      • Casa de Cultura de Sant Cugat
    • Escoles, Instituts, Educadors, Famílies >
      • Educar en la Pau i el Conflicte (en la família i l'escola)
      • Educar des de la Reconciliació i per al Perdó
      • Educar la gestió dels Dols i les Pèrdues
      • Un/a fill/a adolescent a Secundària: i ara què fem?!
      • Com podem fer fills creients?
      • Educar en la Vida Lenta ('Slowlife')
      • Quan educar ha de ser cosa simple
  • PUBLICACIONS
    • Història, Pensament, Moviments
    • Articles en Premsa
    • Revistes divulgatives
    • Revistes acadèmiques
    • Llibres
    • Blog de Poesia
    • Blog de Pregàries
  • Contacte

La independència noviolenta de Finlàndia

20/2/2020

0 Comentarios

 
Imagen
Finlàndia era un Gran Ducat que Suècia va conquerir el segle XII, però a inicis del segle XIX va ser cedit a Rússia, que li va concedir autonomia per a la política interior. Aprovava les seves pròpies lleis a partir d’un Parlament autònom reconegut pel Tsar, el qual era alhora rei de Finlàndia, mentre la Cort Imperial russa tenia competència en la política exterior, però els tsars russos eren a l’hora reis de Finlàndia. Així va ser durant 80 anys, en què Finlàndia va viure una època de creixement; però a finals del segle XIX la inestabilitat a Rússia va portar els seus dirigents a assumir idees imperialistes i paneslavistes, tot imposant mesures de russificació. En el cas finès, el tsar va anul·lar lleis del seu Parlament, s’imposà el rus en el funcionariat i es portaren a terme algunes accions com el control d’empreses públiques finlandeses, fins al punt que va ser nomenament el general Bobrikov, conegut pel seu radicalisme rus, com a governador general de Finlàndia. Decretà que les tropes fineses serien integrades en l’exèrcit rus i enviades a qualsevol província de l’Imperi. El Parlament Finlandès ho va rebutjar de ple i el tsar va decidir que s’adjudicaria personalment el dret a establir l’ordre del dia del Parlament, fins al punt de reduir-lo a un cos consultiu. Malgrat les protestes del Parlament i el Senat i de la ciutadania en general, el tsar executà una dura repressió, tot abolint drets civils de llibertat d’expressió i reunió, deportant advocats i jutges que no complien les directrius tsaristes, substituí alcaldes, governadors de les províncies i policies per personal rus, i tot fent obligatori l’ensenyament del rus a les escoles. Però la resposta dels finlandesos va ser pacífica, perseverant i noviolenta, basant-se en els principis de la desobediència civil, cada vegada més massiva malgrat la repressió: la meitat dels homes cridats a files per Rússia no es van presentar, els representants oficials es negaven a signar papers oficials russos, els jutges no aplicaven les noves lleis russes, les famílies no enviaven els fills a les classes de rus. D’altra banda, es va crear una societat patriòtica per a organitzar manifestacions, redactar cartes, contactar amb l’exterior i oferir ajut als afectats per la repressió. Professors finesos recomanaven als seus alumnes que s’involucressin en resistències passives, i molts pastors luterans predicaven que els fidels servissin pacíficament els interessos nacionals. Durant 5 anys els finlandesos s’aplicaven en la desobediència civil, per la qual cosa el governador rus va iniciar tàctiques per a provocar violència i desordre, de mans de russos a sou, per atemptar inclús contra les autoritats russes finlandeses. Això agreujà la situació social i fou un bon pretext per a incrementar la repressió i la russificació del país, fins al punt que alguns joves finlandesos s’enrolaren en les onades de violència, fomentats pel Partit Socialrevolucionari Rus, que els passava armes per tal d’engegar una revolució obrera. Tot plegat provocà atemptats, entre els qual un que va assassinar el governador rus. El proletariat finlandès entrà en escena i aturà completament el país amb vagues generals indefinides que col·lapsaren l’economia, la indústria, els transports i les comunicacions. La crisi de la Revolució Russa i de la Primera Guerra Muindial arribà quan Finlàndia ja estava preparada per a esdevenir un estat independent, i així fou: pacífica davant la guerra, noviolenta davant la violència i desobedient davant l’opressió.


0 Comentarios



Deja una respuesta.

    Imagen

    Xavier Garí de Barbarà

    (Barcelona, 1974), sóc professor de Batxillerat i d' Universitat, doctor en Història Contemporània, graduat en Història i postgraduat en Cultura de Pau i en Gestió de Conflictes. Estic estudiant Ciències Religioses i investigo en el triple camp de la Història, la Pau i les Religions, entre les què la Noviolència fa un nexe invisible però real. Busco Històries de Pau (que n'està ple i en són moltes més que les històries de violència i de guerra, i les publico en diferents mitjans). Sóc membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, l'Institut d'Estudis Catalans i col·laboro amb l'Institut Català Internacional per la Pau. Sóc cristià, de tradició catòlica i estil ignasià, i la meva fe és el que dóna essència i sentit a tot el que pugui ser, fer, viure i aprendre. Estem de pas en aquest món i el que més ens cal és... saber esperar.

    (En aquest Blog l'autor aporta tot allò que publica, investiga, imparteix o simplement opina paricularment, sense que això comprometi a les institucions de les què en forma part).

    Arxius

    Mayo 2020
    Abril 2020
    Febrero 2020
    Enero 2020
    Diciembre 2019
    Noviembre 2019
    Octubre 2019
    Septiembre 2019
    Febrero 2019
    Febrero 2018
    Enero 2018
    Noviembre 2017
    Septiembre 2017
    Julio 2017
    Marzo 2017
    Noviembre 2016
    Octubre 2016
    Julio 2010

    Categories

    Todos

    Fuente RSS

Con tecnología de Crea tu propio sitio web único con plantillas personalizables.