![]() Llum de la Selva era el sobrenom d’Isidre Nadal Baqués, que va néixer cap al 1877 a Barcelona i morí el 1963 als voltants de Sabadell. Llum era un home original i únic, alternatiu, ermità, místic i pacifista, que va créixer en els horts de Montjuïc i va treballar fins que començà la urbanització per a l’Exposició Internacional de 1929. Serà llavors que Isidre Nadal, amb la seva companya, es traslladà a les afores de Sabadell, on s’establí i adquirí terres de Can Rull, la perifèria de la capital vallesana. Hi plantà arbres i tot tipus de vegetals, construí austerament la seva pròpia casa i creà un lloc natural de trobada amb persones que passaven per allà, o l’anaven a buscar expressament. En aquell indret s’hi practicava de manera natural la solidaritat, la sostenibilitat ecològica i la participació, a través de la Granja Natura que després anomenà “Jardí de l’Amistat”. Nadal trobava en la naturalesa la font d’inspiració per a la Pau entre pobles i persones, i esdevingué també una referència clarament contrària al règim polític que imperava a l’època, la dictadura franquista. Per als veïns i veïnes de Sabadell que el van conèixer, parlar de noviolència era parlar d’Isidre Nadal. La seva experiència en el seu Jardí de l’Amistat era un model de com les persones es podien relacionar amb la seva ecologia urbana, l’alimentació sobre l’àmbit de proximitat, i les formes d’autogestió social. Els postulats de Llum de la Selva tenien com a finalitat l’autosubsistència a partir de colònies agràries i artesanals, i un cop assolit l’objectiu, passar a un règim de vida espiritualista basat en l’estudi de la naturalesa i del cosmos, sense l’acumulació de béns ni la mediació dels diners. Durant els anys que ell viví en aquella zona de les afores de Sabadell, i malgrat els canvis que la ciutat va patir, seran moltes les persones de la ciutat, i també d’altres vingudes de fora, que es van acostar a Llum de la Selva per conversar, compartir un dinar, meditar o, fins i tot, practicar algun esport saludable. El que més atreia a la gent de Llum era justament la serenor i la pau espiritual que emanava, així com la seva predicació senzilla i autèntica de la pau universal, entre els pobles i entre les persones. Morí de gran, diuen, quan el cos ja no li va fer més costat, i marxà tal i com va viure: en pau i amb molta pau, segons els que el conegueren i sovint el visitaren. Llum de la Selva fou un cas ben singular de pacifista espiritual i social a Catalunya, que va viure com a ermità però prop d’una gran ciutat, i que propagava un estil de vida que ell feia realitat en la seva pròpia experiència vital. La seva vivència personal profunda la basava justament en aquesta pau espiritual que transmetia de manera natural: la pau entre les persones, la pau amb la naturalesa i la pau que projectava sense cap racança sobre el món sencer. Xavier Garí de Barbarà. Revista VALORS, gener 2020.
0 Comentarios
Deja una respuesta. |
Xavier Garí de Barbarà(Barcelona, 1974), sóc professor de Batxillerat i d' Universitat, doctor en Història Contemporània, graduat en Història i postgraduat en Cultura de Pau i en Gestió de Conflictes. Estic estudiant Ciències Religioses i investigo en el triple camp de la Història, la Pau i les Religions, entre les què la Noviolència fa un nexe invisible però real. Busco Històries de Pau (que n'està ple i en són moltes més que les històries de violència i de guerra, i les publico en diferents mitjans). Sóc membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, l'Institut d'Estudis Catalans i col·laboro amb l'Institut Català Internacional per la Pau. Sóc cristià, de tradició catòlica i estil ignasià, i la meva fe és el que dóna essència i sentit a tot el que pugui ser, fer, viure i aprendre. Estem de pas en aquest món i el que més ens cal és... saber esperar. Arxius
Mayo 2020
Categories |